És curiós, pels qui hagueu llegit la novel·la “Somien els androides amb ovelles elèctriques?” de Philip K. Dick, recordareu que es parlava d’un
aparell que servia per regular els teus sentiments, per decidir el teu estat
d’ànim, “òrgan d’ànims Penfield” es deia. D’aquesta manera l’usuari
marcava un número i obtenia aquell sentiment. Per exemple, si marcava el 888
obtenia «desigs de veure la televisió, no importa el que hi hagi» (cosa que
marca sovint molta gent), i si marcava el 481 obtenia «Consciència de les
múltiples possibilitats que el futur m'ofereix» (jo he marcat aquest avui). A
la mateixa novel·la també es parlava de les “caixes d’empatía”, uns aparells que permetien interconnectar les
consciencies de les persones que hi “entraven”, i compartir les mateixes
sensacions que el suposat líder espiritual, tot plegat representant el que
seria una nova religió empàtica-sensorial de dubtosa finalitat.
Val, és una mica agosarat, però no m’he pogut estar de
trobar paral·lelismes entre aquests aparells i les xarxes socials, no trobeu?
No serien el botó de “me gusta” de facebook i la capsa d’estat, un senzill
“òrgan d’ànims”? I no seria el mur d’una empresa a on et pots fer fan una
petita caixa d’empatia? No serien, en definitiva, les xarxes socials la nova
religió?
Cada cop me n’adono més del potencial que tenen aquestes
eines a nivell professional, per donar a conèixer un producte o servei (evito
valorar, de moment el nivell espiritual). Pots, per exemple, fer un anunci de
la teva empresa, i que el vegin tan sols les persones amb uns determinats
estudis, d’una franja d’edat, d’una zona geogràfica... i que els agradi el pa
amb nocilla. És bestial, la diferència amb la publicitat tradicional és prou
engrescadora, al menys de cara a reformular les campanyes de comunicació i
enfocar-les amb la ment més oberta, i el target més tancat.
Aquesta és la veritable web 3.0, aquella que s’avança als
teus gustos, als teus desitjos, que t’ofereix allò que tu esperes veure, que
aprèn dels teus “moviments” i que s’adapta a les teves necessitats. La web 3.0 doncs,
no seria tan sols la web social, ni la web semàntica, és una web intel·ligent, de
fet la web 3.0 no és pas una web, és més que això, és un nou llenguatge
multiplataforma. Li podríem dir WIB? (Worldwide Information&Intelligence Base
).
Quedi clar que Facebook no m’agrada gens, crec que és la
pitjor aplicació que s’ha desenvolupat mai (deixant de banda Windows Vista clar),
està farcida de pedaços i cada pas que
donen s’equivoquen una mica més, però el potencial que té en màrqueting,
simplement pel número d’usuaris i, per tant, per les possibilitats
comunicatives, és immens.
Pot ser és la nova religió, qui sap si per aquesta via es
manifesta el nou messies, tal vegada acabi esdevenint el vincle d’unió d’un mon
desmembrat. Per si de cas, però, aparteu les criatures.
No hay comentarios:
Publicar un comentario