martes, 17 de abril de 2012

La nova religió


És curiós, pels qui hagueu llegit la novel·la “Somien els androides amb ovelles elèctriques?” de Philip K. Dick, recordareu que es parlava d’un aparell que servia per regular els teus sentiments, per decidir el teu estat d’ànim, “òrgan d’ànims Penfield” es deia. D’aquesta manera l’usuari marcava un número i obtenia aquell sentiment. Per exemple, si marcava el 888 obtenia «desigs de veure la televisió, no importa el que hi hagi» (cosa que marca sovint molta gent), i si marcava el 481 obtenia «Consciència de les múltiples possibilitats que el futur m'ofereix» (jo he marcat aquest avui). A la mateixa novel·la també es parlava de les “caixes d’empatía”, uns aparells que permetien interconnectar les consciencies de les persones que hi “entraven”, i compartir les mateixes sensacions que el suposat líder espiritual, tot plegat representant el que seria una nova religió empàtica-sensorial de dubtosa finalitat.

Val, és una mica agosarat, però no m’he pogut estar de trobar paral·lelismes entre aquests aparells i les xarxes socials, no trobeu? No serien el botó de “me gusta” de facebook i la capsa d’estat, un senzill “òrgan d’ànims”? I no seria el mur d’una empresa a on et pots fer fan una petita caixa d’empatia? No serien, en definitiva, les xarxes socials la nova religió? 

Cada cop me n’adono més del potencial que tenen aquestes eines a nivell professional, per donar a conèixer un producte o servei (evito valorar, de moment el nivell espiritual). Pots, per exemple, fer un anunci de la teva empresa, i que el vegin tan sols les persones amb uns determinats estudis, d’una franja d’edat, d’una zona geogràfica... i que els agradi el pa amb nocilla. És bestial, la diferència amb la publicitat tradicional és prou engrescadora, al menys de cara a reformular les campanyes de comunicació i enfocar-les amb la ment més oberta, i el target més tancat.

Aquesta és la veritable web 3.0, aquella que s’avança als teus gustos, als teus desitjos, que t’ofereix allò que tu esperes veure, que aprèn dels teus “moviments” i que s’adapta a les teves necessitats. La web 3.0 doncs, no seria tan sols la web social, ni la web semàntica, és una web intel·ligent, de fet la web 3.0 no és pas una web, és més que això, és un nou llenguatge multiplataforma. Li podríem dir WIB? (Worldwide Information&Intelligence Base ). 

Quedi clar que Facebook no m’agrada gens, crec que és la pitjor aplicació que s’ha desenvolupat mai (deixant de banda Windows Vista clar), està farcida  de pedaços i cada pas que donen s’equivoquen una mica més, però el potencial que té en màrqueting, simplement pel número d’usuaris i, per tant, per les possibilitats comunicatives, és immens. 

Pot ser és la nova religió, qui sap si per aquesta via es manifesta el nou messies, tal vegada acabi esdevenint el vincle d’unió d’un mon desmembrat. Per si de cas, però, aparteu les criatures.

martes, 31 de enero de 2012

Redes neuronales y el hambre en el mundo

Hace unos días estuve escuchando, tan atentamente como mis sentidos lo permitían, una charla de Joaquim Fuster, reconocido psiquiatra, que se ha dedicado a profundizar en el misterioso mundo de la neurociencia cognitiva. Eh, apasionante. En la charla contaba, en resumen, que el cerebro, al contrario de lo que se creía antiguamente, no tiene zonas estrictamente definidas para una utilidad única, es decir que, por ejemplo, el conocimiento humano no está ubicado en una zona específica, si no que es el resultado de una compleja red neuronal, que interconecta diferentes zonas, "picoteando" de aquí y de allá. Si te pones a pensar, te das cuenta en seguida que este planteamiento resulta del todo lógico, ya que por naturaleza el conocimiento, dicho como el conjunto de factores que nos hacen responder ante una determinada situación, es fruto de la suma de muchos factores: herencia, experiencia, memoria, sentidos, instintos, deducción... Al finalizar la charla, Punset reflexionaba sobre el tema añadiendo que este planteamiento se ve también reflejado en otros ámbitos, los que interrelacionan las personas, por ejemplo los grupos de investigación multidisciplinares o, porqué no, la misma wikipedia.
¿Podríamos afirmar entonces que Internet, algún día, podría ser un gran cerebro que conseguirá la información de la misma manera que lo hacemos a nivel neuronal.?


Hoy me he llevado otra sorpresa. He visto una conferencia sobre el creador del "captcha". Para quien no conozca este término, se trata de aquel código extraño que siempre tenemos que poner cuando llenamos un formulario en Internet, normalmente formado por letras y número aleatorios, o últimamente por dos palabras, aparentemente también elegidas al azar, que hace que el sistema reconozca que es un humano quien entra los datos, y no un programa informático. Pues resulta que el inventor del captcha, preocupado por obligar a millones de personas a perder el tiempo poniendo el dichoso código, ha buscado la manera de actuar como una red neuronal y sacar un provecho de este precioso tiempo: cada vez que entramos una palabra estamos ayudando a la digitalización de libros, estamos entrando aquellas palabras que los sistemas informáticos no son capaces de distinguir y, ojo, se calcula que hay 900 millones de personas entrando códigos captcha diariamente. También están investigando la manera de aprovechar este mismo sistema para traducir páginas web a todos los idiomas, con la intención, por ejemplo, de traducir todo wikipedia a todos los idiomas o, porqué no, finalmente traducir todo Internet.

Entonces yo me pregunto, ¿y si resultara que aplicando sistemas de "colaboración neuronal" pudiéramos arreglar muchos de los problemas de la humanidad?¿ Como el hambre en el mundo(1)?
La lista de objetivos podría ser muy larga(2), y no sólo económicos, se podrían montar colaboraciones neuronales a todos los niveles, científico, político (democracia participativa), social, quizá medioambiental...


Pongo un ejemplo, imaginemos que tenemos la lista de los principales problemas que requieren de una aportación económica, como podría ser la necesidad de abastecimiento de agua en determinados países de África (utilizando la historia de los pozos de Ryan 3), y que fueran necesarios unos 2.000,00 € para construir un pozo que dé agua a varias poblaciones, salvando un número considerable de vidas humanas. Imaginemos ahora que bajo el captcha aparezca siempre un enlace -en un solo clic- para aportar un céntimo de euro a la causa del día, y que la causa de hoy fuera la construcción de este pozo. Si tan sólo 200.000 personas hacen el clic, aportando un solo céntimo, ya tendríamos el pozo. Sabemos que hay 900 millones de personas usando este sistema, por lo tanto estaríamos hablando del 0,02% de usuarios...

Seguimos, ¿y si un día se plantea realmente la posibilidad de acabar con el hambre en el mundo? se calcula que son necesarios 44 millones de dólares anuales (4) (sí, sólo). Esto supondría que 44 millones de personas dieran un dólar, un solo dólar (menos de un euro). Estaríamos hablando de un 4,8% de usuarios que utilizan captcha, que 5 de cada 100 usuarios hicieran clic y dieran un euro para acabar con el hambre en el mundo ... increíble.
TU HARÍAS CLIC?



1El hambre se erradicaria con el 1% de lo aportación para salvar a la banca
http://www.publico.es/internacional/311081/el-hambre-se-erradicaria-con-el-1-de-lo-aportado-para-salvar-a-la-banca

2 ACUERDO FIRMADA POR LA ONU EN 2000: Los Objetivos de Desarrollo del Milenio, uno a uno
http://www.elmundo.es/elmundo/2005/09/12/solidaridad/1126538914.html

3La historia de Ryan
http://www.miheroe.org/hero.asp?hero=RyanHreljac

4 ¿Cuánto costaría erradicar el hambre en el mundo?
http://www.dandodatos.com/2010/11/cuanto-costaria-erradicar-el-hambre-en.html

Xarxes neuronals i la fam al mon

Fa uns dies vaig estar escoltant, tant atentament com els meus sentits ho permetien, una xerrada del Joaquim Fuster, reconegut psiquiatra, que s’ha dedicat a aprofundir en el misteriós mon de la neurociència cognitiva. Ei, apassionant. A la xerrada explicava, en resum, que el cervell, al contrari del que es creia antigament no té zones estrictament definides per a una utilitat única, és a dir que, per exemple, el coneixement humà no està ubicat a una zona específica, si no que és el resultat d’una complexa xarxa neuronal, que interconnecta diferents zones, “picant” d’aquí i d’allà. Si et poses a pensar, t’adones de seguida que aquest plantejament resulta del tot lògic, ja que per naturalesa el coneixement, dit com al conjunt de factors que ens fan respondre a una determinada situació, és fruit de la suma de molts factors: herència, experiència, memòria, sentits, instints, deducció... En acabar la xerrada, Punset reflexionava sobre el tema afegint que aquest plantejament es veu també reflectit en altres àmbits, les que interrelacionen les persones, per exemple els grups d’investigació multidisciplinars o, perquè no, la mateixa wikipedia. Podríem afirmar que Internet, algun dia, podria ser un gran cervell que aconseguirà la informació de la mateixa manera que ho fem a nivell neuronal.

Avui m’he dut una altre sorpresa. He vist una conferència sobre el creador del “captcha”. Per qui no conegui aquest terme, es tracta d’aquell codi estrany que sempre hem de posar quan omplim un formulari a Internet, normalment format per lletres i número aleatoris, o darrerament per dues paraules, aparentment també triades a l’atzar, que fa que el sistema reconegui que és un humà qui entra les dades, i no un programa informàtic. Doncs resulta que l’inventor del captcha, preocupat per obligar a milions de persones a perdre el temps posant el ditxós codi, ha buscat la manera d’actuar com una xarxa neuronal i treure un profit d’aquest preciós temps: cada vegada que entrem una parauleta estem ajudant a la digitalització de llibres, estem entrant aquelles paraules que els sistemes informàtics no son capaces de distingir i, ull, es calcula que hi ha 900 milions de persones entrant codis captcha diàriament. També estan investigant la manera d’aprofitar aquest mateix sistema per traduir planes web a tots els idiomes, amb la intenció, per exemple, de traduir tot wikipedia a tots els idiomes o, perquè no, finalment traduir tot Internet.

Aleshores jo em pregunto, i si resultés que aplicant sistemes de “col.laboració neuronal” poguéssim arreglar molts dels problemes de la humanitat? Com la fam al mon1?La llista d’objectius podria ser molt llarga2, i no tan sols econòmics, es podrien muntar col.laboracions neuronals a tots els nivells, científic, polític (democràcia participativa) , social, potser mediambiental?


Poso un exemple, imaginem que tenim la llista dels principals problemes que requereixen d’una aportació econòmica, com podria ser la necessitat d’abastament d’aigua a determinats països d’Àfrica (fent servir la història dels pous de Ryan3), i que calguessin uns 2.000,00 € per construir un pou que doni aigua a varies poblacions, salvant un número considerable de vides humanes. Imaginem ara que a sota del captcha aparegui sempre un enllaç –a un sol clic- per aportar un cèntim d’Euro a la causa del dia, i que la causa d’avui fos la construcció d’aquest pou. Si tan sols 200.000 persones fan el clic, aportant un sol cèntim, ja tindríem el pou. Parlem de que hi ha 900.000.000 milions de persones fent servir aquest sistema, per tant estaríem parlant del 0,02 % d’usuaris...

Seguim, i si un dia es planteja la possibilitat d’acabar amb la fam al mon? es calcula que son necessaris 44 milions de dolars anuals4 (sí, només). Això suposaria que 44 milions de persones donessin un dolar, un sol dolar (menys d’un euro). Estaríem parlant d’un 4,8% d’usuaris que fan servir captcha, que 5 de cada 100 usuaris fes un clic i donés un euro per acabar amb la fam al mon... increïble. TU FARIES CLIC?


1El hambre se erradicaría con el 1% de lo aportado para salvar a la banca
http://www.publico.es/internacional/311081/el-hambre-se-erradicaria-con-el-1-de-lo-aportado-para-salvar-a-la-banca

2 ACUERDO FIRMADO POR LA ONU EN 2000: Los Objetivos de Desarrollo del Milenio, uno a uno
http://www.elmundo.es/elmundo/2005/09/12/solidaridad/1126538914.html

3La historia de Ryan
http://www.miheroe.org/hero.asp?hero=RyanHreljac

4 ¿Cuánto costaría erradicar el hambre en el mundo?
http://www.dandodatos.com/2010/11/cuanto-costaria-erradicar-el-hambre-en.html

sábado, 10 de noviembre de 2007